R.I.P.

Per què som tan fills de puta?! La única cosa que fem al món és detruir-lo i destruir-nos nosaltres mateixos, els uns als altres. Estem condemnats a ser un monstre que es va menjant lentament a si mateix. Per què no podem viure tots en pau sense que la nostra màxima preocupació sigui vigilar el que ens pot arribar a fer l'altra gent, desconfiar-hi, tenir-ne por? No em crec que no existeixi cap solució a tot això! No em vull creure que estiguem condemnats a autodestruir-nos, a envejar-nos, a infravalorar i menysprear tots els que no són com nosaltres volem que siguin. La pregunta però que més por en fa és si realment volem aquesta solució...

Obrir el diari cada dia és com una mena de cop de puny a la panxa o, pitjor encara, és el millor mètode de deprimir a qualsevol amb dos dits de front! Fa dies que veiem imatges dels passos fronterers de Ceuta i Melilla... com deia Le Monde divendres passat, "aquest drama crida l'atenció de la terrible situació que pateixen centenars de milers d'homes i dones culpables de no haver nascut en les bones latituds, allà on hi regna una prosperitat relativa". És molt trist haver de viure en aquest món. I no saber com poder fer res... o fins i tot pensar que com que nosaltres ja estem més o menys bé, doncs que mira, què hi farem...