Passejades per la Seine

Vet ací perquè els noms dels rius en francès són de gènere femení...



I encara una altra foto. La silueta posterior de Nôtre-Dame de Paris...

Jacques Chirac est mort

Quina sorpresa la d'aquest matí! Eren les nou passades i estavem l'Arnau i jo esperant el RER a Chatelet (o sigui, esperant el metro), quan de sobte ens fixem en un quiosc on hi havia el diari de la foto!! I quina sorpresa!! A més hi deia édition spéciale !! buscàvem la dat i no la trobàvem! de sobte una dona ens veu mirant el diari i ella també s'ha quedat astorada!! ens preguntava si sabíem si era d'avui el diari i si sabiem res... oh la la!! després ens hi fixem millor i veiem que no era "Le Monde" sino "Le Moode" que és una mena de versió satírica del Monde... Com la líem! Mitja andana ja es pensava que en Sarkozy seria el proper president... Déu els agafi confessats pobrets!

Internet i la Ciència

Si és que aquesta vida està plena de casulitats... només dir-vos que avui m'he llegit un article (força interessant de fet) i el nom d'un dels autors és:
W. W. Webb
...curiós no? jo diria que és un nom artístic... Per si a algú li interessa la referència:

T. Baumgart, S. T. Hess and W. W. Webb, Nature, 425, 821 (2003)

Res més... com que només hi ha comentaris de gent de física... a veure si us animeu els altres!!

Parla sense vergonya, parla en... vietnamita? xinès??

Hola amics. Els designis del llenguatge són inexcrutables. I m'explicaré. Diumenge passat vaig quedar per dinar amb un company física que estava per aquí Paris per un congrés (pels qui el conegueu és en Raimon Sunyer, que de fet també és de Vilafranca!) i em va ensenyar aquesta magnifica fotografia... és bona eh!? Ara em deurà una crêpe, ja que he localitzat el restaurant (5 rue Turenne, Paris 75004)... el poder de google també és gairabé inexcrutable!

Le petit Nicolas va à l'école

Bonne soirée!

Com va això? tot bé?? la familia i els nens tb bé?? (me n'adono q
aquesta frase q abans podia semblar de broma, ara pren sentit per
diversa gent a la que va adreçada el mail, i és que el temps passa!!
:)

Doncs sí, avui, amb el plumier sota el braç com si fos una baguette,
ha sigut el meu primer dia de cole. Bé. Un sol dia i ja estic fart
d'omplir papers i més papers. La burocracie!! I curiós ha sigut que,
mentre buscava una de les oficines d'una de les secretàries... doncs
mira, m'he perdut! Però mentre voltava per les catacumbes resulta que
de sobte veig un despatx amb el nom Cohen-Tannoudji escrit!! Alguns
entendreu la meva sorpresa/admiració... i és que aquest senyor va ser
premi nobel de física farà uns 10 anys, vés quina cosa!! No he gosat
apropar-m'hi gaire no fós cas que alguna becària estés per allà dins
amagada...

Després de dinar he conegut la meva jefa: bé, suposo que simpàtica. I
dic suposo pq he decidit d'ofegar-me. M'explico. La gent del
departament em preguntava: 'anglais ou français?' i mira, he decidit
fer una immersió (a grans profunditats!) lingüística amb el frances...
costa pero!! collons si costa!! quan em parlen a mi sol força be, pero
quan parlen entre ells, cagumcony! però benu, ja es maco aixo, jeje:p
(quan torni seré un crack del poker... ho dic x la cara que poso quan
no entenc un borrall del q diuen:) ... per aixo dic q suposo q es
simpatica la meva jefa, pq riu força (potser s'esta cagant en mi a la
cara i com q no l'entenc del tot, doncs riu:)

doncs res, q dema ja em tocara matinar una miqueta i cap al cole de
nou! tinc son...zzzz... nanit!!

Je suis arrivé à Paris!!

Hola!!!!!

Res, només dir-vos que ja vaig arribar. I suat que vaig arribar!
Perquè pujar 4 pisos (d'aquests que enganyen, que semblen dobles) amb
una maleta de 20 quilets a una ma, una de 10 a l'esquena, una jaqueta
penjant per no se on i el putu bolset dels collons... sort que el molt
amable senyor que em va donar les claus de l'apartament va dir-li a la
seva dona que m'ajudes
amb la bossa del portatil (...) ai las!

Però tots els mals van passar-me (és un dir, pq em sembla q tinc
agulletes a les espatlles:) quan vaig entrar a l'apartament. Ja
n'havia vist alguna foto, però és encara més xulu del que em pensava.
És un edifici molt vell i molt bohemi. És molt divertit, per exemple,
que per estendre la roba hi ha una mena de giny que amb un joc de
politges baixa del sostre de la cuina per poder estendre-hi la roba, i
després ho tornes a pujar pq no arrossegui (ils sont fous ces
parisiennes! que diria l'obèlix:) A més, el que més ilusio em va fer,
va ser veure un piano a la sala d'estar!! És curiós però mentre venia
en avió m'imaginava el pis, i hi veia un piano (cosa q a les fotos
d'internet no es veia)... dec ser mig meiga (al tenir tanta familia
galega...)

I res, de fet ja he nat tenint anècdotes, però em sembla q ja n'hi ha
hagut prou i de sobres per a avui... res, que a veure si la wifi
aquesta que agafo (amb molt mala senyal, això sí) em dura i puc anar
escribint!!

Apa fins avait a tot@s!! i ja sabeu que si us animeu a venir aquí
estaré fins a principis de desembre!!!

molts i molts records!!!!

fèlix

ps: ara vaig a buscar el meu company de pis que arriba ara!