Primer cas de grip aviària a Paris!!

els tinc per corbata!!! mire-ho el que publiquen avui...




















(merci pel mail elena)

je suis imbécile

Ueeeeei!

què tal? per aqui be!! aket cap de setmana passat van estar per aqui els pares de l'arnau (que ens van portar encara més embotit, mmmmh que bo!!!). Així dissabte al migdia vam anar a dinar amb uns amics seus que viuen aquí a Paris. Vam anar a un restuarant on ells van sovint, molt parisí! És diu la bouganville, en honor al tipus que va descobrir tahití (i la flor del mateix nom:) i molt i molt be! només dir que ens vam fotre nosequantes ampolles de vi... i a l'arribar a casa encara alguns tenien força per una altra copa!!! uaaaala!

L'endemà (amb una miqueta de ressaca, tot sigui dit) musée rodin! molt i molt xulu!! (elena, aquest el tens pendent per a la propera vegada eh!). A més està envoltat per un jardí preciós on hi ha algunes de les seves escultures més famosos, com penjemple aquesta:



després de pensar-hi una mica... em vaig cansar:p (ja ho dic jo que no es bo pensar massa estona seguida:p)

més coses:

1) la cosa continua a punt de caure... el senyor lopintan no existeix (encara ningu ha explicat l'acudit) o no vol existir. Els veïns continuen queixant-se, ara que toco el piano a hores intempestives (sí, em vai descuidar i a les 22.05 estava tocant - amb la sordina posada- i la veïna d'adalt va picar al terra...)
2) avui m'he mullat com un capullu... puta pluja! aqui q no la necessiten la tenen atotes hores, i alla q fa falta ve de cop i volta i fa mes mal que be
3) l'altre dia vai veure pel carrer un tipus molt i molt friki!! era un tiu que estava tocant un tros de cartro en forma de guitarra i fent sorolls estranys amb la boca. Al terra hi havia una altre tros de cartro ambel següent escrit: "je suis imbécile"
4) divendres vam nar a un concertillu superxulu (i gratis!) a un baretu on a mes vam menjar cous cous (juer quina nit vai passar! quina digestio mes pesada!). El grup es diu messieur melon, jeje, te gracia oi?
5) ara no se que dir...



i per a acabar, una foto d'un restuarnat tailandes-vietnamita (i ja en van 3!), homenatge als que vam nar al FISES'05 a madrid:p (veure un post-homentge anterior)

Coses

1) el nostre pis cau a trossos. Primer va caure el tovalloler del bany. Després la cortina de l'habitació... L'administrador de la finca (finca? bé, diguem xavola:p) ens va donar un telèfon per trucar (ens ho arreglaran gratis, ja q es veu q tenim (paguem) una assegurança per a aquestes coses). L'home es diu senyor lopinski... és una barreja entre un lopintan (no sabeu l'acudit?pau explica'l!) i la monica lewinsky? pot ser encara més ferotge qel lopintan!! (cfr. acudit que explicarà el pau... o algu altre! (per a mi seria un somni que el narres el mateix oriol, però no crec q miri el blog:p)))) (es q no se quants parèntesis he obert...)

2) jo n'he contat 67, que en penseu valtrus? deu n'hi do no?! (crec q en falten dues)



3) goita, tic escoltant musica a l'ordinador i ara m'està sonant la unión: "lobo hombre en paris",... auuuuuuuuu! :p

4) Gran notícia: (aquesta notícia va típicament per la gent de física) Resulta que ahir vam fer el segon sopar ECM a Paris... el primer va ser bàsicament de becaris. En aquest segon hem tingut una incorporació de lu més friki!! un profe de teòrica... el mestre de les teories efectives... la persona més tediosa del departament... en Sotuu!!! sí, sí!! parla i tot!! jeje:p la veritat és que va ser força simpatic/curiós/friki-divertit! i fins i tot ens va convidar a una ampolleta de vi:p jeje! (aket paiu es el culpable q jo em passes l'ultim estiu de la carrera estudiant la meravellosa assignatura d'ampli de mecnica quantica, sobretot quan la necessitava nomes per a convalidar-la com a lliure eleccio (ereccio?)!! q em va suspendre a 1a convocatoria posant en dubte que hagues aprovat electromagnetisme de 2n de carrera... uff!!)

5) Mireu quins tubets més bonics!! a que s'assemblen?






6) 5+1

7) ja no sona la unión

8) maaaaaaaaambo!

9) ala, bon cap de setmana!!

Sobre Trolls...

do not feed the troll

Guateque

Sí! Dissabte a la nit vam fer el nostre primer guateque a casa nostra! I és que va ser l'aniversari de l'Arnau (japi berdei!) i vam fer un soparet-fiestuki catalano-parlant (noantrus dos, ma germana, la xicota de l'arnau, el xavi i l'otger). Mmmmh! i que bé que vam menjar/beure! Unes quiches boníssimes q va fer la rosa:



I una truita de patates (ai si! quina ilusio!! ja feia dies ja q no en menjava!), i embutits varis i amanida i tiramisu de postres (que va suportar el pes i la cera de 25 espelmetes:)) i... ah clar, ja se per on aneu... voleu saber que hi havia de veure... doncs entre altres coses... muscat i gin xoriguer!!! olé olé!! vam poder fer unes pomadetes!! molt bé quens ho vam passar (oi que si?). despres fins i tot vam nar a una disco on no calia pagar per entrar! (ara, no ens vam pas atrevir q preguntar el preu de les begudes;p)

I sorprenent és q aguantessim tant, ja que per la tarda vam llogar uns vélos (ossia, unes bicis) i vam anar a fer la volta a paris (sí, sí, gairabe literalment!). Vam anar primer al parc de la vilette on hi ha, entre d'altres coses, la cité de les sciences... i com que era la setmana de la ciencia era gratuit i hi havia mil activitats i gent fent el friki por ahi!! molt divertit!! mireu si no:



si... es un paiu volant!! a part hi havia un munt de gent amb disfresses rollu star wars fent perfurmànses, i uns aviadors amb banderes gavatxes fent ratatatatatata i una brass band tocant cançons del bon rollu (tipus xaranga de FM) i... bé, molt i molt friki-divertit (qui ets??) :) pq despres diguin q els cientifics som avorrits:p (eh pau!). Despres vam donar la volta a mig paris per l'extraradi fins a place d'italie, per tornar despres cap a casa, juer quin cansament!!



Altres coses: divendres vam nar a un local de cocktails (le crocodile) tope bons (i tope cars, ofcors!), tenien una carta de 5 o 6 pagines! de fet vam manllevar-ne dues, i a bcn posarem un bar amb la rosa:p aixi q ja podreu v/beure els cocktails:p

Si tinc temps, un dia d'aquesta setmana us explicare la soirée de diumenge nit, que no té desperdici de friki tampoc:p

Molts petons!!

L'Olaf

Holaaa!!

res, una semana més q fa que estic per aquí!! déu n'hi do! ahir ho pensava, i de fet ja portare 3 setmanes!! (gairabe la meitat!)... la primera em va semblar q passava lenta, però aquestes dues altres m'han passat volant!

I parlant del temps us explicare que aquí els matins son molt curts (per a mi) i les tardes molt llargues... i es q ja sabeu q jo no soc de llevar-me d'hora i clar arribo a la uni a quarts de deu, les deu (bé, aquesta setmana algun dia mes tard, pq tenim convidats a casa: ma germana i la xicota de l'arnau:p), pero la cosa s q a quarts d'una es dina normalment. de fet l'altre dia a les 13.10 ja tornava a estar al despatx!! pq hi havia un seminari a les 13.30 (quins horaris cagumtot!) i clar, dinar despres es impossible, pq a la cantina nomes et donen jamar fins a les 14.00 (pero a partir de la uni ja no hi ha ni deu!). De fet l'altre dia em va passar una cosa bastant friki-divertida. Eren les 19.00 hi estava jo al despatx tot solet amb la porta oberta (pq fot una calda aqui q t'hi cagues!), i amb això que entra l'olaf - no us he parlat mai de l'olaf? és un estudiant alemanys q hi ha per aqui, q resulta q és més alt que jo!! -, i em diu: "vens a sopar?", i clar, jo q em penso q muntava una super-macro-festa/orgia amb totes les seves amigues i tal i q m'hi convidava pq ell no donava a l'abast... però no, resulta q anava a la cantina a sopar (si, tb donen sopars), i q despres (ossia, al cap de 30minuts) tornava a treballar!! i clar, jo, amb el cor partit, vaig haver d dir-li que no era capaç d'ingerir cap mena d'aliment a aquelles hores i q aniria a sopar a casa al cap d'una estona... ai las!

I és q l'olaf és un cas. Ahir estav jo al meu nou despatx (sí! ja no estic al despatx de la jefa, ara estic en un d'estudiants q és super ampli i amb unes taules gegants:)), i total, q entra l'olaf amb una cinta mètrica, un llapis i un paper. Em va dir (bé, vaig entendre, pq clar, el francès ja és xungu, però si te'l parlen amb accent alemanys ja és la òstia!) q venia a mesurar les taules pq volia posarne no se quantes a una sala amb una forma estranya, i per aixo les tenia dibuixades... i despres em va dir una paraula q vaig trigar uns quants segons a entendre (segons durs d'aguantar cara de poquer... bé, vaig posar cara de pokr qan m'ho va repetir per tercera vegada i encara no ho entenia:p)... la frase era:"haure de fer-ho com un pisél", amb la i com una u xunga franco-alemanya... total q al final vaig caure q volia dir puzzle, q el molt friki retallaria els dibuixos a escala de les taules i es posaria a jugar a veure com encaixaven millor a la sala!! akets alemanys:p

doncs res, q si tinc més històries de l'olaf ja us les diré... bon cap de setmana!! i com q no m'he passat les fotos al ordinador us en poso algunes dels altres dies!


La font de la Plaça Igor Stravinsky


L'institut del Món Àrab (del Jean Nouvel)


Un pany:p


La facultat de dret darrera les reixes


Cases al costat del Senna


i el cel Parisí a les Tuilleries

Una de divertida

Mireu quina foto:



gran actriu, on les hi hagi:)

Soy becario FPU y tengo hambre

Una carta de queixa que acabo d'enviar a la cap de serveis de les beques FPU:
mercedes.diez@univ.mecd.es
ja que encara no hem cobrat (per variar) la mensualitat d'octubre...

Hoy estamos a 11 de octubre y ya hace 11 días que me han cobrado el alquiler del
piso. Hace ya 11 días me pasaron la factura de la targeta de crédito, con el gasto de los alimentos que adquirí el mes pasado. Hace 11 días también (de hecho unos cuantos mas) que tuve que pagar el alquiler del piso de Paris donde actualmente estoy trabajando con una beca suya (estancias breves), que evidentemente no he cobrado hasta estar ya en Paris y, por consiguiente, haber gastado un montón de dinero en viajes y pisos, del que no disponía. ¿Creen ustedes que en cualquier otro
TRABAJO del mundo alguien se pagaría de su bolsillo un viaje de trabajo? ¿O qué se piensen, que estamos de vacaciones? ¿Existe algun otro trabajo en el que el asalariado no sepa cuando va a cobrar la mensualidad?

Es patético que las becas de investigación en el estado español sean tan
cutres como son. Estoy seguro que los militares a los cuales va la mayoría
del presupuesto de I+D cobran puntualmente cada mes y no tienen ningun problema para comprar abrillantador para sus tanquecitos (porque los 20 millones de euros que tiene como presupuesto el carro de combate leopard en los presupuestos de I+D civil y militar del año 2006 creo que dan para eso y para más).

Si cuidan así a sus investigadores, acabaran consiguiendo que españa siga siendo un estado con grandes investigadores que se van al estrangero para realizar su tarea con dignidad. ¿Se han parado a pensar qué pasaría si todos los becarios del ministerio emigrasen a otros países para relizar sus trabjos de investigación?

Indignadamente,

La carta esta, com podeu veure, en castellà pq encara no ens han aprovat l'estatut:(( Us aconsellaria a tots el becaris del ministeri que fessiu coses semblants (i als no becaris també!). Cagumcony!!

ps:perdó per akets ultims dos posts, us prometo q el proper sera mes divertit, pero es q cada dia m'indigno mes!!

R.I.P.

Per què som tan fills de puta?! La única cosa que fem al món és detruir-lo i destruir-nos nosaltres mateixos, els uns als altres. Estem condemnats a ser un monstre que es va menjant lentament a si mateix. Per què no podem viure tots en pau sense que la nostra màxima preocupació sigui vigilar el que ens pot arribar a fer l'altra gent, desconfiar-hi, tenir-ne por? No em crec que no existeixi cap solució a tot això! No em vull creure que estiguem condemnats a autodestruir-nos, a envejar-nos, a infravalorar i menysprear tots els que no són com nosaltres volem que siguin. La pregunta però que més por en fa és si realment volem aquesta solució...

Obrir el diari cada dia és com una mena de cop de puny a la panxa o, pitjor encara, és el millor mètode de deprimir a qualsevol amb dos dits de front! Fa dies que veiem imatges dels passos fronterers de Ceuta i Melilla... com deia Le Monde divendres passat, "aquest drama crida l'atenció de la terrible situació que pateixen centenars de milers d'homes i dones culpables de no haver nascut en les bones latituds, allà on hi regna una prosperitat relativa". És molt trist haver de viure en aquest món. I no saber com poder fer res... o fins i tot pensar que com que nosaltres ja estem més o menys bé, doncs que mira, què hi farem...

Danger de Mort!

Ueeeeeei!

Dumenge tarda. Sofa de casa. Tots els músculs (no malpenseu) del cos esgotats. Dos dies de voltar per tot paguí! uff, quin cansament!! divendres al vespre ja vam començar amb el sopar d'exiliats d'ecm (el departament de la facultat de fisica) a paris. Tot i que hi va haver finalment baixes, vam ser 5 a sopar (amb una incorpració francesa inclosa!). Vam anar a un restuarant força friki, le chartier, que ens havia recomenat un profe tb del departmanet (el mayol)... però molt bé!

Dissabte va fer un dia excepcional. Fa uns dies va haver-hi un eclipsi q a catalunya el vau anomenar anul·lar... aquí no va ser tal, sino que va ser un eclipsi nuvol·lar! juer, dimecres o així va venir una mena de núvol/boira/fumguarru que va tapar el sol fins dissabte el migdia!! però llavors va sortir i em tingut un cap de setmana genial! calor i tot!! casi casi morenassus (cual conguitos) de fet:p i vam fer un guiri-tour a peu per tot paris (marais, vosges, bastille, ile st.louis, institut del mon arab, notre-dame, louvre, tulleries, champs elysées, arc del triomf -o monument al totalitarisme-, tour eiffel, estatua de la llibertat (si, si... aquest ultim tram es va fer molt llarg:p jeje, no, no es a NY, pq n'hi ha una igual pero en petit a paris tb:p)... unes fotetes:











i cap a casa a sopar!! després al vespre va arribar ma germana (hola elena!), i un tomet i cap a dormir...

diumenge tb moltes coses, però ara em fa mandra explicar-les:p ala! jeje:p

només desitjar que esteu tots molt i molt bé, i que em neu explicant com van les coses per allà on sigueu! i, sobretot, si us pregunten: "como táis?", pogeu respondre:



(dedicada al raimon;)


salut!!!

Les Maternelles

Ja que se m'exigen fotografies de francesetes, aquí us ensenyo la noia amb qui em llevo cada dia, la Karine:



Malauradament ella no es lleva cada dia amb mi:( i és que esmorzem cada matí mirant el meravellós programa de France 5. Les Maternelles, un magazin sobre mares... a què és guapa la Karine?

Je fais un oiseaux (pàjaru!) pour la paix

Dissabte passat vam anar a l'Hôtel de Ville, que és com aquí diuen a l'ajuntament, pq hi havia una exposició commemorativa del 60è aniversari del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki. Molt bona. També molt dura, tots els efectes que van causar les bombes estaven explicats amb tot luxe de detalls, com diuen aquells... hi estava ple de fotografies molt explícites. Però fins i tot jo que sempre renego dels diaris quan publiquen sang i fetge en portada, en aquest cas ho vaig trobar molt bé. No sé si pq ja fa bastant de temps q va passar i, per tant, el possible sensacionalisme de les fotos deixa d'existir, o per la bestialitat del fet... la cosa és que surties d'allà amb una cara de pomes agres, que paké! I la gràcia de l'expo, a més, és q era la primera vegada q s'exposava a un país que ha fet assajos nuclears (a veure si els chirac, villepin & co. s'hi passen i vomiten tot el marisc que s'han pagat amb la desgràcia dels altres!).

A part dels panells explicatius i de les fotografies, hi havia tota una sèrie de dibuixos de nens japonesos, i fins i tot una bona col·lecció de mangues. I també hi havia un lloc per a fer grulles (com es diu en català? grua?) de paper. Resulta que uns anys després de les explosions, una nena japonesa afectada per la bomba va caure malalta, i es va fer creure a si mateixa que si feia 1000 ocells amb paper estaria curada. Tota la seva classe la va ajudar, però malauradament no va poder acabar el seu objectiu... És per això que aquests ocells de paper s'han convertit en un símbol antinuclear, tant al japó com a la resta del món. Així que aquí us deixo les instruccions de com fer un ocell de paper.

Salut i Pau!

En honor d'en Paudirac...

... i com a resposta al seu comentari a l'últim post, no tinc més remei que dir:



Salut!!

ps: en comptes d'snr hauria de ser nsr :p

Crònica d'una nit esperada

Dissabte passat a Paris se celebrava el que anomenen la "Nuit Blanche". És una mena de marató nocturn d'activitats relacionades amb l'art contemporani. I realment n'hi havia moltíssimes de coses a fer! I el millor de tot és que tot era gratuït!!

Primer vam anar a intentar llogar unes bicis (vé, les llogaven gratuïtament), però resulta que si no portaves un xec francès per valor de 150€, doncs nanai:( molta gratuïtat i molta òstia per res! Però no vam defallir. Després vam anar al centre Pompidou, que és el museu d'art contemporani, que estava obert tota la nit. Hi vam veure una exposició que estava molt bé, però no deixava de ser un calaix de sastre amb milers de pintures del s.XX (és titulava Big Bang, que dius, molta relació no té, però vaja...). A allò de les 22.00 vam anar cap a casa a sopar una miqueta i a les 23.00 havíem quedat amb el jefe de l'Arnau per anar a fer un vol per la nuit blanche. Vam anar a treure el cap per diferents llocs, primer uns DJs brasilers que posaven musica als jardins de Les Halles (putus gavatxus!! tu creus? centenars de persones a una 'disco' a l'aire lliure... i no hi havia barra!!! és veu que com q està prohibit beure al carrer, doncs q no poden vendre alcohol tampoc!! uff, quin pal!!!)... així que com que la set apremiava, vam anar a un baretu tipus 'michael collins' (passant abans per un concert d'orgue en una esglèsia... on els organistes feien improvitzacions... vaja, una merda!) on hi tocaven uns paius que versionaven els grans èxits de la chanson française (Volums 1 i 2). Allà el Jerome (el jefe de l'Arnau) ens va convidar a unes birretes (a que mola com a jefe?? joooo, la meva no es aixi... el màxim on ha arribat és a convidar-me a un café de màquina!). Després vam decidir anar cap a Montmartre. Al arribar el Jerome ens va fer un minitour i ens va ensenyar la verduleria d'Amelie!!! és igualeta!!! amb el nom d'en Colignot i tot!!



Després vam anar al Sacre-Coeur on hi feien un concert amb... 300 guitarres elèctriques!!! sí, sí, ils sont fous!. Però vam haver de fer una cua espantosa en unes escales apretujats per tot arreu i al final el concert va ser si més no... estrany! maleïda música contemporània! :) Total, q a allò de les 4 del matí baixavem cap a la zona de prop de casa, on feien una jam session... al arribar al bar va resultar q era consumició mínima... però resulta q una birra dolenta de 25cl valia com a 7EUR!!! total, q ho vam deixar correr (abusiu!!) i vam anar a una altre pub on una pinta valia 9EUR (vé a ser igual d'abusiu, però almenys hi ha més quantitat!), i la gent estava totalment entregada a un grup de versions heaviates (amb heavy francès tb! jeje, tant finets que semblen ells!)... i vam compartir taula amb una sèrie de frikis que deu n'hi do!! (oi arnau? jeje:) total, que a quarts de set del matí ens van convencer a tornar al montmartre a veure la surtida del sol... i clar, feia nuvol i no vam veure una merda!! uff... tornavem a casa a quarts de nou del mati. Esmorzar un pain au chocolat (pas millor que els d'allà) i a dormir tot lo dia!! uff, quina son!!!

Ostres!

Primer dissabte sencer a Paris! Matí de compres: menjar, un motxo, menjar, bombetes, menjar... ostres!! i no és només una exclamació, vull dir que en vam comprar d'ostres!! sí, ja ho sé, som uns pijus del copon, però resulta que el carrer amb el que fa cantonada casa nostra va ser històricament el carrer on els Parisins rics del segle passat i de l'anterior anaven a menjar les ostres fresques, i on també hi havia mercat d'ostres. I resulta que avui en dia la tradició continua i tant al supermercat com a la peixateria i a alguns estands de restaurants vénen ostres fresques i vives a dotzenes (de fet, la dotzena d'ostres està al mateix preu que la pinta de cervesa, però no es que siguin barates, és que l'alcohol aquí és impossiblement car!). Així que vam comprar aquesta meravellosa dotzeneta d'ostres per dinar!